Aquest document plasma la sessió del Ple de l'Ajuntament del 19 d’agost de 1743. Hi van acudir el batlle, els regidors i alguns habitants del poble que van ser convidats a participar-hi per decidir com pagar una contribució de carbó i candeles.
Batlle: Pere Mestres.
Regidors: Francesc Oliveras, Felip Rodes, Josep Miquel i Joan Martí.
Habitants convidats: Pau Riera, Bartomeu Llopis, Anton Prats i Riera, Francisco Viñals, Pau Casas, Mateu Piguillem, Pau Rodes, Josep Codina, Anton Devesa, Sebastià Prats, Pau Trabal, Pau Piguillem, Jaume Hugo, Joan Martí de Montaña.
Al revers del document es pot llegir l'anotació "Diners o recivos de carn del añ 1813". Segurament el full fou reutilitzat com a embolcall de documentació de 1813 i per això l'hem trobat entremig de documents que daten d'aquest any.
- Reunió del 16 de gener: creació d'una comissió composta pels 10 majors contribuents de la ciutat per a solucionar la qüestió del cementiri i les herbes perdudes.
- Reunió del 23 de gener: plec de condicions per a arrendataris de camps i plec de condicioni per al proveïment de carn.
- Reunió del 2 de febrer: acord sobre porció de "mujades".
- Reunió del 5 d'abril: contribució de consums de luxe.
- 10 d’abril: formació del repartiment de consums.
- 16 d'abril: augment del repartiment de consums.
- 15 de maig: queixes sobre les quotes del repartiment de consums.
- 27 de maig: valoració sobre quotes de consums (massa alts).
- 5 de novembre: arrendament d'herbes perdudes.
- 11 de novembre: comissió i plec de condicions sobre herbes perdudes, erms, jonqueres i mullades.
- 24 de desembre: encapçalament i consums de l'any pròxim, qüestió de la pertinença del barri de la Bordeta (entre l'Hospitalet i Sants).
- Acta del 9 de gener: acord sobre com socórrer als pobres per falta de treball i autorització per a l'arbitri de carn.
- Acta del 16 de març: Qüestions sobre el servei del bagatges (arrendament del servei).
- Acta del 6 de juny: liquidació i recaptació de dotació de culte i clergat.
- Acta del 29 de juny: mossos de reemplaçament (Quintes del servei militar).
- Acta del 30 de juny: Imposició d'arbitri sobre la carn per a facilitar fons per als mossos de reemplaçament.
- Acta del 15 de juliol: pagament al vigilant de Molins de Rei amb l'arbitri de la carn.
- Acta del 30 de juliol: arrendament d'herbes per el pagament de substituts.
- Acta del 10 d'agost: arrendament d'herbes.
- Acta del 17 d’agost: creació d’una comissió per a anar a Castelló de la Plana a la recerca de substituts (Quintes del servei militar).
- Acta del 22 d'octubre: Reemplaçaments de Castelló (Quintes del servei militar).
- Acta del 12 d’octubre: qüestions sobre els substituts i el seu finançament.
- Acta del 9 de novembre: pagament de la contribució de consum i cerca de substituts.
- Acta del 23 de novembre: pagament de Quintes.
Els cors de Clave van ser unes entitats fundades pel poeta Josep Anselm Clavé per elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.
A l'Hospitalet el primer cor va ser el Cor El Llobregat. Va ser el propi Anselm Clavé qui va dirigir el primer concert. L'any 1882 es va crear La Sociedad Coral Campestre.
En un primer escrit del negociat núm.2 de l'Ajuntament, s'informa que Carme Gómez Serret, habitant a la botiga del carrer Campalans, 82; ha acudit a les autoritats demanant que de la seva filla Dolors Rovira sigui reclosa en un convent. Resulta que la noia, de només quinze anys, té molt mala conducta i no hi ha manera de corregir-la.
En un ofici de resposta al Governador Civil de Barcelona, l’Ajuntament de l'Hospitalet informa que l'Arxiu Municipal no té cap documentació sobre la conducta o mals antecedents d'aquesta menor del barri de la Torrassa. Però sí que informa que la mare i els veïns diuen que la noia havia marxat a viure a Barcelona, al Carrer Cardona, 7; amb una senyora que regentava una casa de cites.
El Governador de Burgos envià un telegrama al Governador de Barcelona per saber on es trobava la jove Gregoria Alameda, ja que el seu pare no tenia notícies de la seva filla des de feia més de dos mesos. Suposadament la noia vivia a l'Hospitalet.
L’alcalde de l'Hospitalet respongué que la dona del senyor Arumí, que la tenia com a serventa, va informar que la Gregoria va acomiadar-se justament abans d'ahir, dient que anava al poble a casar-se.
En aquest document adreçat a l’alcaldia, Gabriel Boada Travessa, es dona per assabentat de l’acord de l’Ajuntament pel qual es posa el nom de carrer Boada a una línia de cases que es troben situades dins del perímetre de la seva fàbrica.
La fàbrica Boada y Buigas es dedicava a la fabricació de productes químics i estava situada al barri de la Marina, a la vora del mar. L’expedient de construcció de la fàbrica (C410188400158) inclou un plànol de la façana de la fàbrica de 22 de febrer de 1884.
Màquines i obrers. L’arribada de màquines que substituïen el treball humà no va despertar cap simpatia als treballadors de les indústries. De la mateixa manera que a Anglaterra (on va néixer el luddisme, el moviment que defensava la destrucció de maquinària), a Catalunya van esclatar conflictes com el de les selfactines. Aquestes eren unes màquines de filar automàtiques que estalviaven mà d’obra. Durant la jornada del 14 de juliol de 1854 diverses fàbriques tèxtils van ser cremades per grups de filadors enrabiats per l’atur forçós al qual es veien abocats.
Dos dies després, el Capità General de l’exèrcit a Catalunya Ramon de la Rocha va publicar el ban que aquí observem; avisant que tot aquell que incendiés un edifici seria condemnat a mort al cap de sis hores després d’un absurd judici militar (com veiem, la pena ja estava dictada abans de celebrar-se).
Cal dir que després d’aquest ban la crema de fàbriques va cessar, però el conflicte no finalitzà. Els filadors, amb la solidaritat dels teixidors, van declarar-se en vaga pacífica. Amb les indústries aturades durant dies i la negociació del propi La Rocha amb els líders obrers, el Capità General acabà signant el 25 de juliol la prohibició de l’ús de les selfactines. I a principis d’agost La Rocha fou rellevat per un altre Capità General.
“Hágame el favor, Oliveras”. El president del Consorci de la Zona Franca, Fernando Álvarez de la Campa, enviava aquesta carta a l’alcalde de l’Hospitalet Just Oliveras Prats. L’home estava fart de l’actitud de l’alcalde i de la lentitud del consistori en la concessió d’un permís d’urbanització d’un nou barri. Pel que sembla, entre els dos individus hi havia hagut amistat, ara però, el president de la Zona Franca se sent traït i expressa el seu descontentament amb ironia i fins tot amb amenaces. El text no té pèrdua.
Miguel Romeu i Madorell va néixer a l'Hospitalet l'any i va fer estudis de mestre de nens. Quan ja havia obtingut una plaça va decidir donar classes a la seva ciutat. I no fou gens fàcil ja que la plaça a l'Hospitalet tenia una qualificació inferior, va haver de renunciar a alguns drets adquirits. Va passar 10 anys a Sabadell i a la fi va obtenir la titularitat a l'Hospitalet. El 1880 va ocupar la plaça que va deixar vacant el seu oncle, Joan Madolell i Badia, i va treballar a la ciutat fins la seva jubilació. Va treballar de mestre 43 anys, 38 a l'Hospitalet.
El 15 de maig de 1919, per celebrar els seus 70 anys, li va ser fet un homenatge popular dels seus veïns. El 6 de juny, l'Ajuntament el va anomenar Fill Predilecte de la població i va posar el seu nom a un carrer. La seva fotografia es va col·locar a la Galeria d'Homes il·lustres de la Casa Consistorial.
Carta d’invitació als membres de la corporació municipal a la Festa Major (1917) del barri de Santa Eulàlia de Provençana acompanyada del programa dels festejos.
La “Societat Unió la Hortènsia” va ser una associació creada l’any 1904 per un grup de veïns que es reunien al Gran Cafè-Bar Carbó. Eren els encarregats de preparar les festes del barri de Santa Eulalia de Provençana de l’Hospitalet del Llobregat.
El carrer de les Corts es actualment conegut com a Gran Via de les Corts Catalanes, és un dels carrers mes importants de Barcelona. Arrenca des de l’Hospitalet del Llobregat fins arribar a Sant Adrià del Bessos amb una distància de 13 quilòmetres.
En aquesta carta de l’alcalde de Barcelona, amb data 15 de gener de 1887, dirigida al seu homòleg de l’Hospitalet de Llobregat li sol·licita autorització per a que els tècnics del seu ajuntament puguin traçar les línies que deurà seguir la prolongació del carrer i la partió que afectarà als terrenys de veïns del nostre municipi.
Certificat de la secretària del Consell Local de Primera Ensenyança, Maria Artigal i Bosch, fent constar que en la sessió del dia 18 de març de 1936 s'aprovat informar a l'Ajuntament sobre la necessitat de constuïr nous grups escolars
En aquesta comunicació enviada per l’inspector del Distrito Universitario de Barcelona inspección de primera ensenñanza es demana que es tanqui l’escola oberta sense autorització pel mossèn, Antonio Taulet. Aquesta es trobava localitzada a la Plaça Vella de la Constitució número 2. L'Ajuntament respón que no ha estat necessari el tancament.
La contribució industrial i de comerç era un impost sobre les activitats econòmiques. Al llibre de registre de la matrícula hi apareixen totes les empreses i negocis que hi havia l'Hospitalet de Llobregat ordenades per tipus d'activitat.
La contribució industrial i de comerç era un impost sobre les activitats econòmiques. Al llibre de registre de la matrícula hi apareixen totes les empreses i negocis que hi havia l'Hospitalet de Llobregat ordenades per tipus d'activitat.
La contribució industrial i de comerç era un impost sobre les activitats econòmiques. Al llibre de registre de la matrícula hi apareixen totes les empreses i negocis que hi havia l'Hospitalet de Llobregat ordenades per tipus d'activitat.
La contribució industrial i de comerç era un impost sobre les activitats econòmiques. Al llibre de registre de la matrícula hi apareixen totes les empreses i negocis que hi havia l'Hospitalet de Llobregat ordenades per tipus d'activitat.
La contribució industrial i de comerç era un impost sobre les activitats econòmiques. Al llibre de registre de la matrícula hi apareixen totes les empreses i negocis que hi havia l'Hospitalet de Llobregat ordenades per tipus d'activitat.
La contribució industrial i de comerç era un impost sobre les activitats econòmiques. Al llibre de registre de la matrícula hi apareixen totes les empreses i negocis que hi havia l'Hospitalet de Llobregat ordenades per tipus d'activitat.
La contribució industrial i de comerç era un impost sobre les activitats econòmiques. Al llibre de registre de la matrícula hi apareixen totes les empreses i negocis que hi havia l'Hospitalet de Llobregat ordenades per tipus d'activitat.
La contribució industrial i de comerç era un impost sobre les activitats econòmiques. Al llibre de registre de la matrícula hi apareixen totes les empreses i negocis que hi havia l'Hospitalet de Llobregat ordenades per tipus d'activitat.
La contribució industrial i de comerç era un impost sobre les activitats econòmiques. Al llibre de registre de la matrícula hi apareixen totes les empreses i negocis que hi havia l'Hospitalet de Llobregat ordenades per tipus d'activitat.
